Escenes de pedagogia pràctica en el museu

Aquest taller que tanca el cicle de Pedagogies de Fricció en relació amb Lesson 0 va tenir lloc els dies 16 i 17 de setembre de 2015. En aquesta activitat final del cicle estava connectada amb el projecte expositiu d’Eva Kotatkova, i es proposava fer un gir reflexiu sobre el museu com a dispositiu pedagògic. Així, es plantejava dur a terme una exploració dels rols implicats en aquest desplegament pedagògic de la institució i de les seves relacions que anés més enllà del diàleg crític propi de l’esfera pública, explorant formes performàtiques i narratives de discussió. L’objectiu era replantejar de manera productiva les possibilitats i problemàtiques que emergeixen en la intersecció de l’art i la pedagogia en el museu. Partint de les experiències dels participants, la idea era detectar situacions clau i experimentar amb formes narratives i performàtiques de posar-les en debat entre diferents agents, mitjançant el guió, la dramatització i la filmació. Per a dur a terme aquest treball de construcció de relats fílmics vam comptar amb la participació del col·lectiu Teleduca.

03El grup participant va ser d’una vintena de persones, amb perfils variats: educadors de museus, responsables de centres culturals, integrants de col·lectius que realitzen tallers educatius, comissaris, artistes, etc. Per tant, també les expectatives eren diverses, com es va demostrar en la roda de presentacions inicial. La sessió va començar amb una introducció per part de l’equip de Pegagogies de Fricció sobre el sentit del taller, seguida d’una presentació sobre les condicions actuals del treball cultural i, en especial, del treball educatiu i de mediació en el museu. Alguns aspectes que es van destacar foren les negociacions de l’agència de cada posició en el museu, la creixent precarietat del sector i com aquesta afecta les relacions personals i institucionals, o la capacitat de maniobra relativa dels agents implicats.

La dinàmica de la sessió, que va estar coordinada per Carme Mayugo i David Campillo, de Teleduca, va començar amb una roda de diàlegs en petits grups on els i les participants compartien les seves experiències en relació amb l’educació en museus i centres d’art, o amb l’educació de les arts en general. En acabat d’aquesta roda, es van anar identificant temàtiques àmplies que permetessin configurar els tres grups de treball definitius. Aquestes temàtiques de síntesi eren 1) el dins i el fora del museu, 2) la relació entre el museu i el seus públics i 3) la relació del museu amb l’escola.

Llavors els grups van plantejar una proposta de relat per representar aquestes experiències, mitjançant un breu enregistrament en vídeo. Els fragments eren molt variats tant en forma narrativa com en durada, des d’una concisa explicació de la temàtica a tractar i de la situació a representar, fins a mini-escenificacions completes.

26A la tarda, Oriol Porta, també integrant de Teleduca, va fer una introducció a la noció de narrativa i de gènere fílmic tot mostrant exemples. La idea d’introduir el filtre del gènere tenia la finalitat de crear encara un major distanciament vers el relat, de manera que es pogués fer un “meta-comentari” posant de relleu altres aspectes de les situacions més enllà de la pròpia identificació, com ara la tensió, el humor, la por…

Després d’aquesta introducció, els grups van començar a treballar la seva concreció fílmica en un guió literari i després tècnic. Aquí es van evidenciar els desafiaments de la proposta; semblava difícil incorporar als relats una diversitat d’agents i les seves condicions i possibilitats d’acció. Sovint es tractava de la representació d’una oposició entre dos agents, amb un dels quals s’empatitzava, mentre que l’altre era un antagonista abstracte o convertit en un estereotip (per exemple, educador vs director de museu, o educador vs públic). També es proposaven representacions simbòlico-poètiques de la relació entre educadors de museus i docent escolars, o de la situació del museu en relació amb el públic en general.

Així, tot i que la proposta inicial del taller s’havia transformat substancialment durant el procés, estaven sorgint altres aspectes interessants, com ara les emocions i experiències viscudes dels participants, així com les construccions d’alteritat en què es fonamenten en aquestes experiències.

Després d’un dia de treball intens de debò, a l’endemà encara ens esperaven més emocions. Al matí tothom va treballar de valent per enllestir els guions tècnics, i algun grup encara batallava per concretar el guió literari, però després de dinar tot estava llest per començar a rodar. David i Oriol van fer una feina increïble a l’hora d’ajudar els grups a materialitzar els seus plans de rodatge, i la Fundació Joan Miró ens va facilitar l’accés a totes 18les zones públiques del museu per filmar-hi les escenes necessàries. Com sol passar, tothom va acabar fent de tot: càmeres, sonidistes, actors i actrius, extres, veus en off… L’experiència de representar el paper d’un altre va fer que per un moment veiéssim la situació des de la seva posició, o en poséssim a prova la versemblança. En altres casos, vam experimentar la suggestió de les veus i les imatges que poblen el “cub blanc”, o dels fils que poden unir professorat escolar i educadores de museu.

Després del taller, Teleduca va encarregar-se fer l’edició posterior del material en brut, seguint les indicacions de post-producció dels grups. El resultat van ser tres breus curts que tracten qüestions que els i les participants van considerar importants en relació amb el museu com dispositiu pedagògic (aviat podreu veure els vídeos AQUÍ):

1) La relació entre els educadors de sala i el públic, de vegades distret, mancat d’interès o més preocupat per fer-se una selfie que per escoltar les explicacions.

2) La necessitat de tendir ponts entre els educadors en museus (especialment els col·lectius externs que fan propostes específiques sobre arts) i el professorat escolar, amb necessitats centrades en el currículum,

403) Les tensions i paradoxes que atribolen el museu com a “cub blanc” i els agents que hi tenen a veure: director, comissaris, artistes, educadors…

Com que en acabat de la darrera sessió no hi va haver temps de fer balanç, el grup va quedar emplaçat per al dia de la projecció dels vídeos editats per mantenir una conversa de valoració del taller i de les temàtiques que van sorgir, així com del tractament que se’n va fer.

 

 

 

 

 

 

OdC_V_10

Objectes de conversa – Tancament

Resum de la sessió de tancament d’Objectes de conversa. Va tenir lloc el 10 de març del 2015.

» Visita guiada realitzada per Joan Ivern, educador de sala de la Fundació Joan Miró.
» Xerrada realitzada per Javier Rodrigo Montero.

» Sessió pública. Van assistir membres dels Amics de la Fundació Joan Miró, membres de Suso Espai, alumnes i una professora de l’Escola Frederic Mistral, alumnes del Màster Arts Visuals i Educació i membres del públic general.

Per tancar Objectes de Conversa, vam proposar una trobada en dos actes amb l’objectiu no només de contextualitzar i posar en valor el que s’havia proposat en el taller sinó també expandir les línies de treball que s’havien posat en marxa durant aquestes sessions de treball anteriors.

Continua llegint

OdC_B2_9

Objectes de conversa – B.2

Resum de la quarta (i última) sessió d’Objectes de conversa desenvolupada el 17 de febrer del 2015.

» Van participar membres de Suso Espai, Raons públiques, i alumnes del Master d’Arts Visuals i Educació de la UB.

Ara a la seva segona sessió com que ja estan entrenats els equips del Grup B arriben i comencen directament a buscar objectes.

Continua llegint

OdC_A2_3

Objectes de Conversa – A.2

Resum de la tercera sessió d’Objectes de conversa desenvolupada l’11 de febrer del 2015.

» van participar alumnes de l’escola Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia i de l’Institut Ramon Berenguer IV.

A la 3a sessió, els membres de Grup A torna al museu i el que fan primer és localitzar els objectes que han proposat els equips del Grup B.


Continua llegint